Abans de l'electricitat, la nit es combatia amb una flama petita i un raig d'oli. La llàntia d'oli és un dels objectes més antics i més subestimats de les antiguitats: n'hi ha de terracota fenícia amb gairebé tres mil anys i n'hi ha de llautó i vidre del segle XIX que encara es troben en mercats i fires. Entre totes dues hi ha un invent que, d'un dia per l'altre, va multiplicar la llum d'una flama per deu.
De les gerretes fenícies als tallers de Roma
Les llànties d'oli es van fabricar sense interrupció durant gairebé tres mil·lennis, des de les senzilles gerretes fenícies de terracota del segle VII a.C. fins als bronzes bizantins amb motius cristians del segle VI d.C. La majoria eren de ceràmica, però també se'n feien de bronze i fins i tot de plata, gairebé sempre fosos a la cera perduda, un procés que fa que cada peça sigui, en la pràctica, única. Els especialistes les dateu sobretot per la forma del bec i per segells de taller (com les famoses marques "planta pedis"), ja que el disseny general gairebé no va canviar durant segles i sovint cal recórrer al context arqueològic més que a l'estil.
1780: la nit que Ginebra es va il·luminar diferent
Durant mil·lennis, totes les llànties d'oli van compartir una limitació: una metxa plana que fumava, s'havia de netejar sovint i donava una llum feble. Això va canviar el 1780, quan el físic ginebrí Ami Argand (de nom complet François-Pierre-Amédée Argand) va idear una metxa cilíndrica que deixava passar l'aire pel centre i també per fora, dins una xemeneia de vidre que estabilitzava la flama. El resultat era una llum entre cinc i deu vegades més intensa que la d'una espelmassa, amb una combustió molt més neta. Argand va patentar el disseny el 1784, el mateix any que el va presentar a Thomas Jefferson a París, qui va descriure una llum "equivalent a sis o vuit espelmes". A França, el farmacèutic Antoine Quinquet va fabricar i popularitzar aquestes llànties sota el seu propi nom, motiu pel qual encara se les anomena "quinquets".
Del luxe dels rics a la llum de tothom
Les primeres llànties d'Argand, molt més cares que les tradicionals, van ser inicialment un objecte de luxe burgès, però el preu va anar baixant i es van estendre a les classes mitjanes i, finalment, a gairebé totes les llars; també es feien servir com a focus de teatre. El seu defecte era que el dipòsit d'oli havia d'anar més amunt que la metxa perquè el combustible hi arribés per gravetat, cosa que les feia capcirones i projectava ombra; models posteriors com la Carcel (1800) i la Moderator (1836) ho van resoldre amb bombes mecàniques.
El querosè apaga l'oli: Lwów, 1853
El final del regnat de l'oli d'oliva i de balena va arribar amb el querosè. El farmacèutic polonès Ignacy Łukasiewicz, que treballava a la farmàcia "Pod Gwiazdą" de Lwów (avui Lviv, Ucraïna), va destil·lar petroli en brut fins a obtenir querosè net i va haver de dissenyar una llàntia nova per cremar-lo. La va encendre a la farmàcia el març de 1853, i el 31 de juliol d'aquell mateix any una llàntia semblant va il·luminar per primera vegada una operació a l'hospital de Łyczaków, a la mateixa ciutat. Cap al 1850 el querosè ja havia començat a desplaçar les llànties d'Argand, que durant setanta anys havien estat la millor llum artificial disponible.
Pistes per reconèixer una llàntia d'oli autèntica
Per a qui en col·lecciona, els experts recomanen fixar-se en el bec i el disc central (si n'hi ha), que han de conservar-se sencers, i en les marques de fabricant a la base, que han de ser llegibles. Un detall que sovint es passa per alt: el sutge antic acumulat al voltant del bec no és un defecte sinó un senyal d'ús real; un enfosquiment massa uniforme pot indicar una peça cremada recentment per simular desgast. Davant del dubte, es pot recórrer a proves de termoluminiscència, i per a peces sense historial de col·lecció anterior als anys setanta del segle XX convé ser prudent.
Si t'agrada la il·luminació antiga i vols veure peces reals d'aquesta mena d'objectes, pots fer un cop d'ull al catàleg de Ca l'Antic.
Referències
Bejrowski, P. (s.d.). Ignacy Łukasiewicz: Inventor of the kerosene lamp and founder of the oil industry. Polish History. Muzeum Historii Polski. https://polishhistory.pl/ignacy-lukasiewicz-inventor-of-the-kerosene-lamp-and-founder-of-the-oil-industry/
TimeLine Auctions. (2026, 4 de febrer). The collector's guide to ancient oil lamps: From Phoenician saucers to Byzantine bronzes. https://timelineauctions.com/stories/collectors_guide_oil_lamps/41/
Wikipedia contributors. (s.d.). Ami Argand. A Wikipedia. Recuperat el 26 d'octubre de 2026, de https://en.wikipedia.org/wiki/Ami_Argand
Wikipedia contributors. (s.d.). Argand lamp. A Wikipedia. Recuperat el 26 d'octubre de 2026, de https://en.wikipedia.org/wiki/Argand_lamp