El 1642, enmig d'una de les guerres més dures de la història de Catalunya, un poble del Maresme es va convertir per un temps en una petita fabrica de moneda. Parlem d'Argentona, i de les monedes conegudes com els "Cinc Rals", una història que té un valor especial per a nosaltres perquè és, literalment, la història de casa nostra.
Catalunya en guerra i sense moneda pròpia
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Catalunya es va enfrontar a la monarquia de Felip IV mentre intentava pagar les seves pròpies tropes i els aliats francesos. Les seques principals estaven desbordades i calien diners de plata amb urgència per finançar el conflicte.
Quan un poble podia encunyar la seva pròpia plata
Per resoldre aquesta emergència, es va permetre que diverses poblacions catalanes encunyessin moneda de plata de manera descentralitzada, sempre seguint la unitat metrològica fixada per Barcelona. L'historiador i numismàtic José María de Francisco Olmos ha documentat que al voltant de trenta localitats catalanes van participar en aquesta emissió extraordinària entre 1640 i 1652.
Argentona, una de les poblacions escollides
Argentona apareix documentada com una d'aquestes seques locals actives l'any 1642. Segons la tradició numismàtica recollida per l'especialista Miquel Crusafont i Sabater, un mestre argenter hauria encunyat clandestinament a la vila les peces de "Cinc Rals", monedes de plata d'alt valor i puresa, en un context de secretisme total per evitar represalies si les tropes castellanes haguessin identificat el punt d'encunyació.
La llegenda de la campana "Juliana"
Una tradició oral molt viva al poble explica que els vilatans haurien llançat monedes de plata —entre elles, Cinc Rals— dins del bronze fos mentre es fabricava la campana "Juliana" de l'església de Sant Julià d'Argentona, tant per protegir-les d'un possible saqueig com per demanar protecció divina. És una llegenda local, no un fet documentat arqueològicament, però forma part del patrimoni oral del poble i es transmet encara avui entre els seus habitants.
Per què són tan rares avui
Com que la producció d'aquestes seques d'emergència va ser petita i sovint mal documentada per raons polítiques del moment, les monedes que n'han sobreviscut es consideren avui peces molt cotitzades en el col·leccionisme numismàtic català.
Ca l'Antic té la seva base a Argentona, així que aquesta història ens toca especialment de prop. Pots veure les nostres peces de numismàtica i objectes amb història al catàleg de Ca l'Antic.
Referències
Francisco Olmos, J. M. de (2013). La moneda catalana de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Documento de soberanía. Paratge, (26), 333-360. https://www.raco.cat/index.php/Paratge/article/view/288427
Crusafont i Sabater, M. (s.d.). La moneda de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Institut d'Estudis Catalans.