Una de les preguntes que més ens fan a Ca l'Antic és com distingir una peça de llautó realment antiga d'una reproducció moderna o d'un objecte simplement folrat amb un acabat daurat. La bona notícia és que no cal ser un expert: amb sis proves senzilles, la majoria fetes amb els cinc sentits, ja es poden descartar la majoria de falsos.
1. El pes a la mà
El llautó massís és un metall relativament pesat per a la seva mida. Si una peça que sembla de llautó et resulta sorprenentment lleugera, és probable que no sigui massissa: molts objectes decoratius moderns són de plàstic o de metall més lleuger amb un bany o pintura de color llautó per sobre.
2. La prova de l'imant
El llautó és un aliatge de coure i zinc, i cap dels dos és magnètic. Si acostes un imant a la peça i s'hi queda enganxat, el que tens a les mans és una base d'acer o ferro amb un acabat o bany de color llautó, no llautó de debò.
3. El so en picar-hi
Dona un cop suau a la peça amb un objecte dur, en una zona poc visible. El llautó massís sol produir un so clar i ressonant, com una petita campana, mentre que les peces buides, de plàstic o folrades solen sonar més apagades i seques.
4. La prova de la ratllada
En una zona amagada (la base, la part de darrere), fes una ratllada petita i discreta. Si sota la superfície hi apareix el mateix to groguenc, és llautó massís. Si hi apareix un color platejat o coure, vol dir que només hi ha una capa de llautó per sobre d'un altre metall.
5. La pàtina: la prova més reveladora
Amb els anys, el llautó desenvolupa de manera natural una pàtina fosca, de tons bruns o verdosos, que mai és perfectament uniforme: s'acumula més als racons i s'esvaeix a les zones que s'han tocat i fregat més sovint (vores, nanses, poms). Una pàtina massa regular i uniforme a tota la peça sol ser un indici de patina "artificial", aplicada expressament per simular antiguitat.
6. Marques de fabricació i de l'ús real
Fixa't en petites imperfeccions: marques de martell, textures rugoses pròpies del motlle de sorra en peces foses a mà, soldadures visibles o cargols amb la rosca tallada a mà. Les peces genuïnament antigues també solen mostrar desgast lògic allà on s'han agafat o manipulat durant dècades —nanses, poms, cantonades—, i de vegades porten gravat el nom del fabricant, un número de patent o el país d'origen, que poden ajudar a situar-ne l'època.
I si et quedes amb el dubte?
Cap d'aquestes proves és infal·lible per si sola, però combinant-ne dues o tres (per exemple, l'imant, el pes i la pàtina) ja es descarten la majoria d'imitacions. I si després de mirar-t'ho bé encara tens el dubte, sempre pots fer-nos arribar unes fotos: a Ca l'Antic revisem cada peça abans de posar-la a la venda, precisament perquè sabem que no sempre és fàcil distingir-ho a simple vista.
Pots veure les peces de llautó i coure que tenim disponibles ara mateix al catàleg de Ca l'Antic.
Referències
Appraisily. (s.d.). Antique brass identification guide. Appraisily. https://appraisily.com/how-to-identify-antique-brass/
Frelan Hardware. (s.d.). How to identify genuine antique brass hardware? [Entrada de blog]. Frelan Hardware Blog. https://blog.frelanhardware.co.uk/how-to/how-to-identify-genuine-antique-brass-hardware