La ceràmica antiga —gerros, plats o figures de porcellana— és un dels materials més bonics que es poden trobar en una botiga d'antiguitats, però també un dels més delicats. Un vidriat cuit fa dècades o segles no es comporta com la vaixella moderna: pot tenir esquerdes invisibles, decoracions pintades poc fixades o reparacions antigues amagades sota una capa de pintura. Abans de netejar o guardar una peça de ceràmica antiga val la pena conèixer unes quantes normes bàsiques que marquen la diferència entre conservar-la bé o fer-li malbé sense voler.
Primer, observa la peça
El primer pas no és netejar, sinó mirar amb calma: buscar esquerdes, estelles, decoració que es desprèn o reparacions anteriors. Si hi ha algun dany estructural, els especialistes en conservació recomanen consultar un expert abans de rentar-la, perquè una peça fràgil pot trencar-se encara més durant un rentat aparentment inofensiu (Museum of Royal Worcester, s.d.). Aquesta revisió també serveix per detectar el crazing: la xarxa fina d'esquerdes que apareix amb els anys al vidriat i que pot deixar entrar aigua i brutícia a l'interior de la pasta.
Com netejar-la sense fer-li malbé
Per a la pols, un drap de cotó o un pinzell suau solen ser suficients. Per a brutícia més resistent, la recomanació habitual és aigua tèbia amb molt poc detergent neutre, aplicada amb un bastonet de cotó humit que es fa rodar sobre la superfície, mai fregant amb força; cal aclarir-la bé i assecar-la amb un drap sense pèl (Museum of Royal Worcester, s.d.). Alguns restauradors netegen la brutícia més incrustada passant un drap amb alcohol, però sempre fent una prova prèvia en una zona poc visible, ja que pot alterar el color original; si hi ha risc de descoloriment, és més segur fer servir sabó neutre i aigua, encara que calgui més temps d'assecatge (Consumer Eroski, s.d.).
El que mai s'ha de fer
El rentavaixelles queda totalment descartat per a peces de valor: la calor i els detergents agressius poden esquerdar el vidriat o esborrar la decoració pintada a mà. El lleixiu i altres productes forts tampoc s'haurien d'utilitzar mai. Si la peça té crazing, és millor no submergir-la del tot en aigua, perquè pot quedar-hi atrapada per les esquerdes. I convé no passar el bastonet humit directament sobre zones ja reparades o decoració que es veu solta (Museum of Royal Worcester, s.d.).
Petites reparacions
Per a fissures fines, alguns restauradors amateurs fan servir ciment blanc barrejat amb colorants fins igualar el to original. Per a trossos trencats, la masilla epoxi és habitual: es modela a mà, s'adapta a la peça i endureix amb força adhesiva; l'excés es rebaixa després amb lima fina o paper de vidre. Abans de pintar o envernissar, convé fer una prova en una superfície similar per comprovar que el to queda ben igualat (Consumer Eroski, s.d.). Per a peces de valor important, el més prudent és deixar la reparació en mans d'un professional.
On i com guardar-la
Dins d'una vitrina, una base de pell de xamusc sota les peces absorbeix vibracions i evita que es toquin entre elles. Si cal embolicar-la, el paper de seda sense àcid i el plàstic de bombolles són els materials més segurs —mai cinta adhesiva directament sobre la peça—, i per transportar-la és preferible una caixa resistent amb farciment abundant, lluny d'humitat i de canvis sobtats de temperatura (Museum of Royal Worcester, s.d.).
Cuidar bé una peça de ceràmica antiga no requereix productes especials ni ser restaurador professional: n'hi ha prou amb paciència, aigua tèbia, un drap suau i evitar les dreceres de la vaixella de cada dia. Si vols descobrir peces de ceràmica i porcellana amb història pròpia, fes un cop d'ull al catàleg de Ca l'Antic.
Referències
Consumer Eroski. (s.d.). Restaurar piezas antiguas de cerámica. Consumer.es. https://www.consumer.es/?p=14290
Museum of Royal Worcester. (s.d.). Care of ceramics. https://www.museumofroyalworcester.org/discover-learn/china-care/care-of-ceramics/