Darrere de qualsevol botiga antiga, rebotiga de farmacèutic o parada de mercat de puces hi solia haver una bàscula. Avui aquests ginys —de llautó envellit, plats penjants o agulles graduades— són peces de col·leccionista cotitzades, però pocs sabem que amaguen gairebé cinc mil anys d'enginyeria. Us expliquem com han evolucionat i quins secrets guarden.
De la balança de plats a l'enigma de l'estàtera
La forma més antiga de pesar és la balança de braços iguals: dos plats penjats a la mateixa distància del punt de suport, un amb l'objecte i l'altre amb pesos coneguts. N'hi ha testimonis a l'Egipte de la IV dinastia, cap al 2600 aC, amb els pesos "deben" del regnat de Snefru, i també a la vall de l'Indus (pedres cúbiques del 2400-1800 aC) i a l'illa de Thera, a la Mediterrània minoica. Però a partir de l'any 400 aC aproximadament es va generalitzar un altre invent molt més pràctic per al dia a dia: la balança de braços desiguals, coneguda com a bismar o estàtera.
L'estàtera romana: el mecanisme que enganya l'ull
L'estàtera (del llatí statera) és l'avantpassada directa de la bàscula de penjar que molts encara recordem a les carnisseries. Funciona amb un sol braç desigual: la càrrega es penja prop del punt de suport, en el braç curt, i un contrapès llisca pel braç llarg graduat fins que la barra queda en equilibri; la posició del contrapès indica el pes exacte, seguint la llei de la palanca. Ja l'usaven artesans grecs als segles V i IV aC, abans que Arquimedes en formulés la teoria, i romans i xinesos la van perfeccionar de manera independent cap al 200 aC: se n'han trobat exemplars a Anglaterra (segles I-IV dC) i fins i tot al naufragi bizantí de Yassi Ada, a Turquia, del segle VII. El seu nom en anglès, steelyard, podria venir del Steelyard de Londres, la seu medieval de la Lliga Hanseàtica on es pesaven mercaderies al segle XIV.
La balança de Roberval, l'avantpassada de la bàscula de botiga
La bàscula de botiga de platerets, tan habitual a les antigues colmados i rebotigues, deu el seu disseny al físic francès Gilles Personne de Roberval, que el 1669 va presentar a l'Acadèmia de Ciències de París un sistema de paral·lelogram articulat que permetia que els dos plats es mantinguessin sempre horitzontals, fos on fos que es col·loqués el pes a sobre. Aquesta solució és la que va fer possible la bàscula de botiga tal com la coneixem, amb els seus plats de llautó brillant i el seu joc de peses cilíndriques.
Quan la molla va substituir el contrapès
El següent gran salt va arribar amb la bàscula de molla, que prescindeix de contrapesos i peces soltes: un ressort es comprimeix o s'estira segons el pes i una agulla ho marca directament sobre una escala. El disseny més antic conegut es data del 1770 i s'atribueix a l'anglès Richard Salter. No va ser fins després del 1840, amb la implantació del famós Penny Post britànic, que aquestes bàscules es van popularitzar de debò: R. W. Winfield va dissenyar llavors una bàscula de "candeler" pensada perquè els usuaris poguessin pesar ells mateixos cartes i paquets abans de franquejar-los.
La precisió del farmacèutic
Als taulells de les antigues farmàcies hi trobareu sovint bàscules decimals o centesimals, pensades perquè un pes petit al braç curt pogués equilibrar-ne un de deu o cent vegades més gran a l'altre, i també balances de torsió, més petites i delicades, que encara avui s'ensenyen a les facultats de farmàcia dels Estats Units com a referència del rigor amb què es dosificaven els medicaments abans de l'electrònica.
Com reconèixer-la i tenir-ne cura
Si en teniu una a casa o n'esteu buscant una per col·leccionar, fixeu-vos en el material dels plats i el braç (llautó, bronze o ferro colat), en si conserva el segell del fabricant o de verificació oficial de pesos i mesures, i en l'estat del mecanisme: un braç doblegat o un ressort rovellat poden ser difícils de restaurar sense perdre'n l'autenticitat. Per conservar-la, n'hi ha prou amb guardar-la en un lloc sec, netejar el llautó amb un drap suau i evitar forçar les parts mòbils si noteu resistència.
Si us agrada aquest món de ginys amb història, al catàleg de Ca l'Antic hi trobareu peces d'època que, com les bàscules, encara tenen molt per explicar.
Referències
Steelyard balance. (s.d.). A Wikipedia. Recuperat el 9 de novembre de 2026, de https://en.wikipedia.org/wiki/Steelyard_balance
Weighing scale. (s.d.). A Wikipedia. Recuperat el 9 de novembre de 2026, de https://en.wikipedia.org/wiki/Weighing_scale